Simulacre de Llengua i literatura (valencià) núm. 1 · Prova d'accés a grau superior

L'ombra que ens falta

Agost, tres de la vesprada. En una parada d'autobús sense marquesina, cinc persones esperen en fila índia, arrambades a la franja d'ombra que projecta un fanal. Ningú no ho ha organitzat: n'hi ha hagut prou amb el sol. L'escena tindria gràcia si no es repetira cada estiu.

Durant anys, moltes places s'han reformat amb la mateixa recepta: molt de ciment, quatre bancs de metall i algun arbret solitari. Són fàcils de netejar i queden bé en la foto de la inauguració. Llàstima que a migdia ningú no s'atrevisca a travessar-les. El paviment acumula la calor de dia i la desprén de nit, quan el cos necessita descansar. Hem convertit les places en planxes a l'aire lliure.

Per això crec que cal canviar de mirada. L'ombra s'hauria de tractar com un servei públic tan bàsic com l'enllumenat o l'aigua potable, i no com un adorn. De la mateixa manera que a ningú no se li acudiria dissenyar un carrer sense fanals, tampoc no se n'hauria de traçar cap sense preveure on es refugiarà qui el recórrega al juliol.

És una qüestió de salut, no de comoditat. La calor extrema mata en silenci i castiga sobretot les persones majors, els qui treballen al carrer i les famílies que no es poden permetre encendre l'aire condicionat. L'ombra dels arbres, en canvi, no gasta electricitat, rebaixa uns quants graus la sensació tèrmica i refresca per igual tot el veïnat. És l'aire condicionat més democràtic.

Es dirà que els arbres creixen a poc a poc, que necessiten aigua en plena sequera i que les seues arrels alcen les voreres. És cert, però res d'això no justifica quedar-se de braços plegats. Hi ha espècies autòctones que resistixen amb poc reg, escocells amples que protegixen les voreres i pèrgoles que fan ombra mentrestant. No fer res ix més car.

Potser el veritable obstacle és un altre. L'ombra no ix en les fotos, però salva vides. Un arbre tarda anys a fer bona ombra, i eixe termini encaixa malament amb el calendari electoral. A més, llevar una plaça d'aparcament sol donar més disgustos que vots. D'ací que resulte tan temptador posar pegats: uns nebulitzadors per ací, unes botelles d'aigua per allà, i a esperar l'estiu següent.

La calor no ens donarà treva. Cada plaça que es reforma sense arbres és una oportunitat perduda per a diverses dècades. Plantar hui és pensar en qui esperarà l'autobús d'ací a vint anys. I procurar que no haja de fer-ho en fila índia, a l'ombra d'un fanal.

Text d'elaboració pròpia